Amb el coll pujat

L'altre dia vaig visitar un amic de la colla de tot la vida que feia temps que no veia. Fa uns mesos es va casar i vam decidir retrobar-nos després de la festa de casament per ficar-nos al dia. Hi ha una cosa d'aquest amic que sempre em va intrigar, i és que quan te'l trobes per sopar o per fer unes copes, té tendencia a pujar-se el coll de la camisa o del polo, i anar tota la nit d'aquesta manera. Inclús quan juguem a futbol o tenis també manté aquest costum o mania, com li vulgueu dir. Entre amics sempre li fem la broma de pujar-li quan veiem que no ho fa, o simplement li recordem en la llunyania amb un gest. Mai li havia preguntat fermament el perquè d'aquest hàbit, i l'altre dia, al veure'l com també el duia a casa seva, no vaig poder reprimir-me. La resposta no va ser l'esperada, però potser que ho comentem després del meu llistat de recomanacions de la setmana:

TERCER: He llegit en una setmana un llibre que us recomano fermament, a aquells que us vulgueu introduïr en el món del Marqueting On-line o 2.0. El seu títol és "Marqueting 2.0 en una semana" de Eva Sanagustín, i és tracta d'un llibre planer i accessible a tothom, per entendre una mica millor aquest nou format de marca.

SEGON: La gran troballa gastronòmica de la setmana, que resulta ben senzilla però plena de regust. Qui no recorda aquells frankfurts o "pepitos" de vedella al costat de la facultat?? Doncs aquesta setmana he descobert el "Frankfurt de Cardedeu Centre" a Cardedeu lógicament. Un frankfurt com els d'abans, amb una vedella increible, que em va recordar els meus temps universitaris.

PRIMER: La nova pel.lícula de "Harry Potter y las reliquias de la muerte 1ª Parte", i la primera part del final d'aquesta saga, de la qual em considero un fan. Un conjunt de films que sense adonar-me em fan entrar en un món de fantasia que em deixa fascinat durant uns dies.

Respecte a la solució al meu dubte, el meu amic em va sorprendre al resoldre que ho feia per un simple fet de sensacions. Ell no aixecava sempre el seu coll de la camisa ni per destacar, ni per generar una nova moda, ni per personalitzar-se, sinó que simplement ho feia per sentir el fregament de la roba per sota la orella quean es treia la bufanda, ja que li donava sensació d'abric. Com aquell que es frota el jersei de llana, que porta posat, amb les mans per sentir més escalfor. I és que clarament el "roce" fa el carinyo.