Tinc una amic que sempre em recorda que l'amistat és una relació de confiança mútua. Tu no em falles i jo no et fallo!!! Però sempre em diu que cal ficar-ho fàcil tot plegat, i tenir clar que hi han coses que no es poden barrejar entre amics que s'estimen. I una d'aquestes coses són els diners.
Ell sempre, per clarificar el concepte, m'explica la següent experìencia que va viure. Fa uns anys, el meu amic, que estudiava paleontologia, anava a fer un viatge a la cova de la Paloma d'Astúries, on es va trobar un "xiulet" mil.lenari. Dos companys seus de la carrera, li van demanar que els hi portés dues rèpliques del famós xiulet, i el meu amic no es va negar.
El primer dels seus companys va insistir dia rera dia fins l'últim moment, recordant la compra de la réplica durant el viatje que estava fent. Mentres el segón company......millor us ho acabo d'explicar després de les meves recomanacions de la setmana:
TERCER: Cal que tingueu sempre en ment una visita al Montseny, a les rodalies d'Arbúcies, però no oblideu fer un bon dinar al Restaurant "El Molí de les Pipes", on la cuina catalana es fa real, accessible i molt gaudible. Un racó de gastronomia catalana en un entorn natural i molt passejable, entre rius i bosc. Sense unes voltes pels seus voltants, el bon dinar no pot sentar igual.
SEGON: Aquesta setmana he descobert una xocolata que cal que tasteu, per la seva originalitat i sabor. Només puc dir que els fanàtics de la llimona com jo, podeu trobar quelcom gens empalagós que remati dolçament qualsevol cafè després de dinar o a mitja tarda. No us oblideu de tastar aquest nadal la xocolata Frey "Citron & Poivre"
PRIMER: Amb una causa molt trista, aquesta setmana he descobert la bellessa natural d'un entorn que us recomano fervorosament que visiteu. Un racó de "les espanyes" on el temps s'ha aturat entre boscos de castanyers i carreteres solitaries. On menjar bé i caminar es transforma amb una rutina plena de plaer, freda i saludable. On trobareu el pà que menjen els reis, l'original empanada gallega, i la millor gastronomia a preus inigualables. Féu una escapada al poble de CEA, o com li diuen allà a Galícia, al Concello de Cea. Visiteu el seu entorn per la carretera que va de Cea a Lugo, i arribeu si podeu fins a Friol, on us recomano un dinar amb "Zamburinyes" i un troç de carn al restaurant "Casa do Grande".
Així dons, com us deia, el segon company, no va insistir tant, però el dia abans de marxar li va donar al meu amic un billet de cinc euros abans de recordar-li la compra del xiulet. La resposta del meu amic, va ser clara i plena de significat "Company meu, tu xiularàs!!". La moralitat de l'experiència és clara. Els amics són amics, però jo també soc dels que penso que en una relació de confiança els petits detalls conten i molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau, recordeu que si voleu que us respectin heu de ser respectuosos. El Bloc es reserva el dret de suprimir els comentaris ofensius. Moltes gràcies.