Tothom coneix algú que sempre irràdia plenitut i felicitat quan un parla amb ell, o simplement el veu passar o l'observa. Potser és un familiar, un veí o un amic, amb qui teniu certa convivència. En el meu cas aquest home "happy" és un company de l'oficina. Sembla que ni el fet de matinar, ni els problemes amb els clients, ni els inconvenients lògics del dia a dia, puguin treure-li el somriure de la boca, i el bon tracte amb els demés. Tots els dies són bons, i quelcom li sembla bé, sense tenir un NO per resposta.
És evident i intrigant pensar que aquestes persones ha de tenir resolt el misteri de l'eterna felicitat i calia preguntar-li. Aprofitant que la negativa no està en el seu vocabulari, em va donar la seva fórmula que us detallaré després de les recomanacions de la setmana.
TERCER: Aquesta setmana s'ha estrenat la serie "El Barco" a Antena3. Els efectes especials no són espectaculars, però la sèrie enganxa fins al final, la trama és intrigant, i arriba a treure't un somriue en alguns moments. Pinta molt bé.
SEGÓN: No us oblideu de fer una visita gastronòmica pel restaurant Vivanda, al carrer Gran de Sarrià, difrutant d'un bon dinar o sopar, amb un cafetó al acabar les postres, assentats i gaudint de la seva terrassa interior. No us preocupeu pel fred perquè tenen estufes de bolet.
PRIMER: Estic frissós per veure l'estrena de la nova sèrie de TV3, "Pulseres vemelles" de l'Albert Espinosa, aquest dilluns vinent. Per aquells que vàreu poguer veure "Planta Quarta", ara podeu anar una mica més enllà, amb una sèrie que es vol allunyar de la tristor inherent de les mamlalties greus, explicant la vida i avebtures dels nens de la planta infantil d'un hospital.
Com us estava narrant, el meu company, després d'un somriure de sorpressa per confessar-li de l'enveja que li tenia per ser com era, em va comentar el perquè de tot plegat del seu benestar constant.
Ell tenia la suposició que el secret radicava en seguir senzillament un conjunt de cinc manaments simples que li havia ensenyat i repetit el seu pare des de petit, i que havia passat de generació en generació en la família. Eren cinc punts que els seus familiars anomenàven "les 5 fruites de l'arbre".
El primer fruit o manament era plantejar-se cada matí, després d'esmorzar, un objectiu senzill, i assegurar-se, al final de la jornada haver-lo complert. Em va possar l'exemple de acabar aquella feina pendent del jardí, o aquell informe pendent. No calia un gran objectiu, però sí era vital la sensació de resolució final.
El segón, i no menys important, era donar-se al dia un petit plaer personal, com menjar-se un donut, una cigarreta, aquell plat favorit. Tot valia.
El tercer era buscar i descobrir, al llarg de tot el dia, una novetat que et resultés interesant de probar o descobrir i apuntar-la en un llista, per donar-te el plaer un altre dia o marcar-t'ho com objectiu. Ell em va esmentar que la llista que havia acumulat fins aquesta data, li donava per fruita per molts anys.
El quart, era important respectar-lo sempre sense mandra, i consistia en no anar a dormir sense haver rebut i donat un petó o abraçada d'algú. És important l'aspecte bidireccional.
Per últim em va descriure el cinquè fruit, com el més cultural, i que consistia en dormir-se a la nit al llit, llegint les pàgines d'un llibre o una revista, gaudint de la lectura, clar.
Doncs ja ho tenim!!. Ja disposo del secret de l'etern somriure del meu compi a la butxaca, i he decidit compartir-lo amb vosaltres. Potser funcioni o no, però no serà perquè no ho intenti. La prova pot resultar ineteresant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau, recordeu que si voleu que us respectin heu de ser respectuosos. El Bloc es reserva el dret de suprimir els comentaris ofensius. Moltes gràcies.