Fotos NO!!

Avuí us aviso que em fico crític. Tothom coneixem una persona del nostre entorn, que mai es veu guapa a les fotos ni davant del mirall. Per molt que li comentis lo bé que li queda el que porta o lo radiant que està, sempre es pensa que les teves paraules són buides.

En les sortides en grup, on les càmeres no paren, ella o ella deambulen desesperats, darrera de tots els papparazzis, comprobant com han sortit en totes les fotos tirades, afegint la coletilla de "no se t'acudeixi penjar-la al facebook".

Mai cometis l'error de deixar en les seves mans la teva càmera, ja que et pots quedar sense la meitat de l'arxiu sense enterar-te, ja que per ells la censura és una alternativa plausible, encara que amb les fotos a les que aplica pena de mort, s'endugui altres persones que si volien sortir. A tots aquests inquisidors de les fotografies, jo els voldria fer arribar una pregunta profunda, que us desenvoluparé després de les meves tres recomanacions de la setmana, que són:

TERCER: M'ha encantat descobrir una senzill Blog de consells, en format agenda, que es va inagurar el passat més de desembre, i que es diu TIPSBCN. Els seus posts ens van suggerint activitats ben variades per fer per la ciutat de Barcelona, i que ja m'han rescatat més d'un dissabte. Es de visita obligada quan esteu a la recerca d'un Plan B amb amics o la parella.

SEGON: Per aquells fanàtics, que en sou molts, que us encanti el menjar japonés, hauríeu de doanrvos una volteta per un Blog del Roger Ortuño, que es diu "ComerJapones.com". Hi trobareu una informació molt complerta sobre aquest menjar oriental, i dades interesants sobre el món nipó, que l'han fet mereixedor d'un munt de reconeixements,visites i de seguidors a Facebook. Sabíeu que els noms dels protagonistes de la sèrie Dr. Slump, tenen molt a veure amb el menjar japonés??

PRIMER Hi ha una cançó que la tinc dins de lànima per moltes raons diferents. Primer perquè el cantant es "Tocallo" meu. En segon lloc perquè m'agrada molt i va formar part de la banda sonora del meu casament. I tercer perque amb ella van fer una campanya publicitària d'un desodorant, que us recomano visualitzeu aquí.

A la gent que us comentava que odien tant que li fassin fotografies, jo els preguntaria, simplement, que si ara que són joves i guapos no es fan fotos, que els hi ensenyaran als seus nets quan siguin grans, sobre la seva biografia i la seva plenitut vital? Què pot pensar algú de tu i de la teva transparència i els teus complexes si t'amagues tant ferotgement?

Quan algú et deixa per sempre, les seves fotografies o vídeos, són una pessigadeta seva aquí, entre les que l'estimem. Veure una fotografia del teu avi quan era jove al seu poble, o amb els seus amics, o a l'escola davant d'un globo terraqui, et fan tenir-lo més aprop i més present en la memòria. Les seves fotos robades amb somriures naturals, fan més fàcil recordar-lo com ell era.

Jo, ja aplico el raonament, que si tingués que fitxar algú pel meu negoci, m'agradaria poder veure el seu perfil de facebook amb les seves fotos. Veure'l que m'ensenya d'ell i que li agrada. Perquè amagar coses, i fer autocensura és lo fàcil, tot i les inevitables fugues. En canvi, estar orgullós de qui ets i el que fas, perquè ets un personatge vital i sa, i no tenir complexes en ensenyar-ho, és el més difícil, i el que té més valor per mi.

A mi personalment, feu-me moltes fotos naturals dins de la decència, perquè no m'agradaria que els meus nets, no poguessin tenir un pessic natural i espontani del pallasso del seu avi. I si en alguna d'elles em veieu que vull forçar la postura o fer figuretes, que vingui algú per darrera i em dongui un clatellot..., si us plau!!