Una experiència que acabo de viure, és la de finalitzar amb èxit el "Camino de Santiago", en la "Via da prata", en els seu últims 100Km des d'Ourense. Realment a sigut fructificant en tots els aspectes de la meva vida.
Com a persona, m'ha permés complir amb una promesa feta a algú, que m'estimava molt, i que ens va deixar fa uns dies. He descobert que el meu patiment té un límit, i que la terra dels meus avantpassats la porto dins, i sempre hi serà.
En la part emocional, m'ha permés comprovar que hi han encara més coses que puc compatir amb la meva dona, de les que feliçment ja compartia. El patiment del peregrí, encara ens ha unit més, i m'ha permés verificar que la meva companya de vida és un "Tot Terreny".
En la part religiosa cal dir que aquesta experiència et fa veure que la religió ha sigut sempre un pilar de la història i de la societat, i que siguis creient (com és el meu cas), o ateu, s'ha de reconèixer que la fè mou muntanyes.
En la part tecnològica, he aprés i li he tret molt partit a la geolocalització del meu dispositiu mòbil. M'ha servit per ubicar-me, fer un quadern de bitàcora i mantindre'm informat constantment, així com informar els meus.......
Per últim, i després dels meus consells de la setmana, us explicaré la conclusió més interesant que m'ha aportat el "Camino".
TERCER: Si voleu fer el Camino de Santiago o experiències similars, no us deixeu el vostre Smartphone. Ens ha sigut d'una ajuda vital amb el seu GPS, durant tot el camí. Sobretot, si us heu de comprar un nou dispositiu, no us oblideu de comprovar que disposa de GPS i aplicacions de Geolocalització (Jo evitaria Blackberry's). Per això us recomano IPHONE o ANDROID, perquè saber on ets i el que et queda de camí, ajuda molt al que porta una motxila de 15Kg.
SEGÓN: Si heu d'anar per Galícia, o inclús us plantejeu fer la "Via de Plata del Camino de Santiago", preneu com a Camp Base el poble de Cea i les seves infrastructures i comunicacions. No cal dormir als Albergs i carretejar motxiles, sopant de qualsevol manera. El bus és un gran aliat per tornar a Cea, i així poder gaudir del seu Pa de Cea, i les seves empanades, dormint com a casa, com hem fet nosaltres.
PRIMER: Què gran és el "Pintarolo" a Cea!! Un petit fornet de pà que ven de tot, i fan menjars als peregrins que passen la nit a Sant Cristovo de Cea, on pots gaudir del estimat Pa de Cea, empanades, Caldo Gallec, truites,....i una llarga llista de plats, fets a la cuina de la casa, i que et serviran amb tot el carinyo celta. Un descobriment genial!! No el busqueu per internet.....heu d'anar a Cea a la província de Ourense, per tastar-lo. Es gaudeix encara més, després de 6 hores caminant i una dutxa calenta!!
La última lliçó que m'ha aportat fer i finalitzar el "Camino", ha sigut conèixer un territori espectacular i ple de bellessa. Podem ser catalans, gallecs o espanyols, però no podem negar que la natura que Galícia ens regala, és un tresor per tots els humans. Els seus menjars, els seus boscos, el seus paissatges, el seu clima, i la seva gent, m'han fet sentir bé, i desconectar, amb un suau procés, dels meus maldecaps del dia a dia, i canviar de ritme vital. Escapar-se al poble celta, i caminar-lo, és refrescar l'ànima, i només a dos hores d'avió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau, recordeu que si voleu que us respectin heu de ser respectuosos. El Bloc es reserva el dret de suprimir els comentaris ofensius. Moltes gràcies.