L'Ego del mort vivent

Perquè esperar a estar mort perquè parlin bé de tu?? Realment, em preocupa pensar que haig d'esperar a morir-me i mirar-me des del cel, com la gent que estimo, parla bé de mi, i comparteix les meves virtuts en veu alta. Inclús veure com els teus "menys amics", un cop et veuen entre fustes, decideixen confessar que tenies qualitats, i que t'envejaven en alguna cosa. Però "tatxan"....ja tinc la solució, i us la comento amb carinyo, després dels consells de la setmana.

- TERCER: No puc evitar descobrir genialitats "made in MERCADONA" cada setmana. I aquesta ha sigut memorable. He descobert els Gelats de pal de Sorbet de Llimona. Delícies fresquetes, cremoses i cítriques.

- SEGÓN: Un nou RE-descobriment cinamatogràfic m'ha fet apretar els punys aquesta setmana. I és que, Cary Grant la lia grossa sense adonar-se, sempre acompanyat del seu sarcasme, i l'art del magnífic Hitchcock adornant-lo, en "Con la muerte en los talones"

- PRIMER: Aquesta setmana hem descobert WIKILOC, una nova aplicació de smartphones, per pujar rutes a la xaxa, fetes a peu, bicicleta, etc.....Realment té molt bona pinta, i a sobre és gratis!!

No hi ha una altra, que passats els cinquanta, quan encara un es pot valer, si Déu vol, s'ha d'organitzar una festa de les grosses, on convidar els amics i els "no tan amics", amb l'única condició que es fiquin devant teu (mentre seus en un sofà ben ample), i deixin anar el que dirien en el teu funeral. Les podem anomenar les festes del EGO DEL MORT VIVENT. Alguns convidats, potser, no seran sincers del tot, però almenys no et pitaran les orelles per una nit, i aniràs a dormir ben infladet, i amb un somriure sincer.