Pàgines

5 de febrer del 2012

Si vols feina....comença comprant català!!

L'altre dia, en un restaurant de Viladrau vaig prendre quelcom que em va portar a escriure aquest article. Ja està bé de fer el somnàmbul de marques i productes, i després queixar-se de lo malamanet que va el país. Catalunya és forta i tenim de tot i de gran qualitat, però no ho veiem ni aprofitem, i decidim que la queixa és un bon recurs. La solució és ben fàcil i cosa de tots, i us raonaré aquesta afirmació després dels meus descobriments de la setmana....

TERCER: Els dijous al vespre-nit, al local Hyde de Barcelona, es pot gaudir d'una experiència After Work prou original. Sorir a les 20h de l'oficina i anar a un local de música on et conviden a sopar i et pagues la copa, menter xerres amb els companys de feina, o remates la feina amb l'amigueta de l'empresa del costat, allargant fns la matinada en la seva pista de ball. Gran idea!!

SEGÓN: Bon menjar i bon entorn en el restaurant El Molí de la Barita de Viladrau, on heu de tastar el Trinxat i el pollastre amb pinyons i panses. La paciència amb la lentitut del servei i el seu caràcter d'interior l'heu de portar a l'equipatge....però val la pena.

El Molí de la Barita a Viladrau


PRIMER: No podreu veure només un capítol de la sèrie Sherlock Holmes de la BBC. Veure les deduccions d'un Sherlock amb BlackBerry mentre persegueix el seu arxienemic Moriarti, us puc assegurar que enganxa.

Sherlock Holmes a Antena 3


Al servir-me una Cola Catalana per beure, vaig reflexionar amb la situació. I la veritat, és vergonyós veure com quan tenim opcions, encara comprem aigua Bezolla en canvi de Ribes; llet Pascual en canvi de Llet Nostra; Un Rioja en canvi d'un Alella; anem al Mercadona en canvi del Mercat del poble; xocolata Nestle en canvi de Torras; cervesa Heineken en canvi de Damm o Moritz; pasta Barilla en canvi de Gallo; sopes Knorr en canvi de Gallina Blanca. 

Amb aquests simples fets s'em fa evident i lògic que si vull feina pels meus fills, haig de fer forta l'empresa catalana comprant els seus productes, per empènyer aquestes empreses a produïr més, i que necessitin més serveis perquè els ajudin i assessorin, i més proveïdors que els subministrin més matèria primera. Fàcil oi?? Doncs ni ho pensem ni ho practiquem....és més fàcil queixar-se!!

2 comentaris:

  1. I tant Israel. Ens ho hauríem de proposar i canviar el xip. Comprar sempre el producte local més proper . Afavorim als nostres productors i donem possibilitat de treball als nostres aturats. A casa ho estem intentant, a veure si la idea s'esten, sinó d'aquí a poc temps tots a fer punyetes: la gent i el país.

    ResponElimina
  2. Jo fa temps que he començat a mirar l'origen dels productes i opto per els catalans (i espanyols) enfront dels estrangers. Com mes propers millor. Malauradament molts cops significa pagar mes. Si tothom fes el mateix ja veurieu que ràpid s'acabava amb la crisi. Quan aneu a la botiga mireu d'on venen les coses i us sorprendreu dels quilòmetres que fan els productes. Fruites i verdures de sud-america, fruits secs i llegums americans, tomàquets canaris o d'almeria, aigua de Múrcia, llet gallega, gambes japoneses...

    ResponElimina

Si us plau, recordeu que si voleu que us respectin heu de ser respectuosos. El Bloc es reserva el dret de suprimir els comentaris ofensius. Moltes gràcies.