Què fàcil és amagar-se al armari!!

Quan èreu petits, no teníeu el racó on amagar-vos si algun dia entraven els dolents a casa?? Sí home, aquell amagatall on anàveu quan us volíeu mantenir ocults del germà gran o la mare que us perseguia jugant per la casa, i on sempre sabíeu o pensàveu que mai us podia trobar ningú. Aquell armari, sotallit o sotaescala, que pensàveu que només vosaltres coneixíeu, i que la seva entitat secreta impediria que ningú us fes mal si us protegíeu allà. Eren vostres, i només vosaltres sabíeu la seva funció, i per això deixàveu amagats la pistola d'aigua, la navalla suïssa i el huesitos per si de cas algun dia....

L'alte dia vaig recordar el meu, de quan jo era petit, a la casa dels meus pares, i, que si em permeteu, us descriuré després dels consells de la setmana...

TERCER: No puc negar, que tornar a veure "El Resplandor" m'ha encantat. Una actuació estal.lar d'en Jack Nicholson, que amb aquest tipus de papers ho borda.....l'armari on s'amaga el nen em va fer pensar en el meu racó segur de quan era petit.

SEGÓN: Sorprenent, si més no, el descobriment gastronòmic de la setmana, amb el restaurant 103 de Santaló, ubicat on el nom indica. Un menú de cap de setmana de 12 euros i una carta propera i assequible.

Foto d'una taula del restaurant

PRIMER: Increible l'experiència de la passejada històrica (amb pares, fills i gossos) d'aquest diumenge a Vilamajor, a mans d'un historiador del municipi, entre boscos, ermites, massies i camins rurals. Heu gaudit d'una passejada d'aquestes al vostre municipi, on us expliquen anècdotes, història i natura del mateix?? Si en teniu l'oportunitat......realment val la pena que us apunteu amb tota la família!!!

El meu espai segur, era sota d'una taula rodona d'aglomerat, que sempre tenia les estovalles ficades i que arribaven a terra. Un cop em colava per sota de la roba, em podia seure sobre la rodona de fusta que unia les 4 potes de la taula. La meva àvia i la meva mare s'assentaven, xerraven i cosien al voltant d'ella, sense notar la meva presència fins que jo ela feia evident. Allà tenia la certesa, que cap dolent aixecaria aquella roba i em trobaria mai si em perseguia. Potser si hagués explicat com em feia sentir aquella taula als meus pares, no l'haguessin llençat mai, i encara seria el meu racó sense perill....