Pàgines

22 d’octubre del 2010

Dona'm un petó que m'en vaig a lligar!!

Aquesta setmana, una amic m'ha donat una lliçó d'autosuggestió en viu i en directe, que us vull descriure. Sempre l'havia considerat una persona molt tímida amb el sexe oposat, i ell mateix em reafirmava constantment aquesta idea que tenia sobre ell. Però aquest cap de setmana la seva voluntat va guanyar a la seva personalitat d'una forma sorprenent. Estant situats estratègicament en una barra d'una discoteca, i al costat d'una amiga nostra, mentre alhora, i com sovint fem els homes, seguiem de reüll una altra noia que destacava entre la multitut i es parava a ballar a uns metres nostres. Llavors el meu amic va fer un pas inesperat que...........millor us explico després dels meu rànquing d'aquesta setmana.

TERCER: Aquesta setmana, per malaltia d'un familiar, he visitat per primera vegada l'Hospital General de Catalunya, que a diferència d'altres entitats sanitàries, NO m'ha generat hipocondria automàtica.

SEGON: Aquesta setmana, em queia la llagrimeta al recodar amb el meu estimat avi, els mots que en el poble gallec d'orígen els hi havien ficat als meus avantpassats de Galícia. Uns eren els Areas (la branca del meu avi) i uns altres els Casqueiros (els cosins germans dels meus avis que es dedicàven a recollir les escorces del arbres). Realment t'omple d'il.lusió saber, que les histories familiars, sense tu adonar-te, van passant de generació a generació d'una manera cotidiana.

PRIMER: Ja em tremolen les cames pensant que queden pocs dies per l'estrena d'una pel.lícula que em té frisós pel seu argument, pel lloc on s'ha rodat, i sobretot pel co-guinista de la mateixa. HEROIS , és el nou film de Pau Freixes i que té com a guionista acompanyant l'Albert Espinosa, un artista pungolero.

Doncs com us explicava, el meu amic decideix de cop i volta demanar-li a la nostra amiga que estava amb noslatres ala barra, que li doni un petó als llavis. D'entrada la nostra amiga es negava rient, pensant que tot era una broma, però al veure l'insistència del nostre amic, decideix donar-li perquè es callés. Al obtenir el petó, el meu amic surt disparat a presentar-se i xerrar amb la noia desconeguda que ballava a uns metres de tots tres.
Al cap d'uns minuts ja tenia el telèfon d'ella amb un somriure a la cara. Només quedava resoldre el perquè del petó inicial a la nostra amiga, si el que volia era atacar a la desconeguda. Amb tota la calma, ens va respondre, que conseguir el petó de l'amiga, el feia sentir més segur per atacar a la desconeguda. Va ser un exemple de doble premi o d'automotivació!!

3 comentaris:

  1. Boníssima la tàctica del teu amic... jajajajaja
    Molt intelligent també, perquè si el pollet primer s'escapoleix, sempre li quedaran arguments per tal d explicar els ets i uts del primer petó... y xerrant xerrant... Molt bo!!

    ResponElimina
  2. Isra, la teva veta en relats supera la pungolera rauxa. Em plnato davent el nostre literat d'en Pedro que no podia fer millor crítica del que relates.

    Algun dia ens coneixerem i sera un plaer.

    ResponElimina

Si us plau, recordeu que si voleu que us respectin heu de ser respectuosos. El Bloc es reserva el dret de suprimir els comentaris ofensius. Moltes gràcies.