Aquesta setmana he aprés que a vegades la gestió de l'eficàcia humana no va lligada a treballar molt, sinó a treballar bé. Ho he descobert gràcies a l'anècdota d'un concurs de llenyataires . En aquest concurs competien un norueg i un canadenc. Tots dos disposaven de les mateixes hectarees a talar i un dia sencer per veure, al final de la jornada, qui conseguia talar més arbres començant al mateix temps. El talador canadenc golpejava sense parar amb la seva destral al mateix ritme que el seu contrincant norueg. Realment tots dos anàven totalment acompassats i sincronitzats, però la diferència entre ells es va començar a fer evident a les dos hores, quan el concursant norueg va parar de talar durant 10 minuts, mentre el canadenc continuava picant amb la seva destral al mateix ritme que havia portat, sense poder veure ni saber el perquè de la pausa del seu contrincant, ja que els arbres els separaven. Aquesta frequència de silencis de destral del norueg es va anar repetint durant tot el dia, i sempre cada dos hores, i la alegria del canadenc anava creixent a cada aturada del seu rival.
Havia arribat el final de la jornada, i el talador candenc es sentia fermament victoriós, degut als reiterats descansos silenciosos del norueg i .....crec que millor us ho acabo d'explicar després de comentar les meves recomanacions d'aquesta setmana setmana:
TERCER: Al canal de televisió CUATRO han començat a emetre la setena temporada de la sèrie HOUSE, una sèrie que m'atrapa per la trama, l'ironia i els retocs piscodramàtics. Sent com sóc, un hipocondriac rematat, m'encanten les històries d'aquest metge amargat i egolatra.
SEGON: Les barbacoes de divendres a la nit, al jardi, amb els amics de l'infantesa, després d'uns quants anys sense reunir-nos tots plegats. Veure fotos antigues i parlar del passat i futur, sempres ens deixa melangia i bon sabor de boca.
PRIMER: L'estrena de la pel.lícula "Los ojos de Julia". Una barreja de Belén Rueda, Guillermo del Toro i un thriller de terror psicològic, mai pot tenir mal resultat. Excepcional!!!
Doncs tornant a l'anècdota, el canadec ja cantava victòria, però quina va ser la seva sorpresa, al descobrir que el recompte d'arbres talats donava el triomf, de forma contundent, al seu oponent norueg. Després de felicitar-lo amb la boca petita, i totalment intrigat, el canadenc li va preguntar amb certa ràbia com s'ho havia fet per guanyar-lo, si anant al mateix ritme, s'havia parat més vegades i més estona que ell. La resposta del norueg va ser demolidora......."durant les meves pauses, mentre tu seguies golpejant els arbres, jo em limitava a afilar la meva destral"............Treballa lo just però fes-ho com cal!!! No creieu que realment sembla definitiu??
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau, recordeu que si voleu que us respectin heu de ser respectuosos. El Bloc es reserva el dret de suprimir els comentaris ofensius. Moltes gràcies.