Introversió o diversió

L'altre dia amb un sopar amb amics vam començar a xerrar sobre el tema de les xarxes socials. Hi havien tres postures clarament diferenciades, els que refusaven categóricament pertànyer a cap d'elles perquè consideraven que era ensenyar intimitats que no interesen a ningú. Per altra banda, estàven els que consideraven que era una diversió més i que limitaven la seva xarxa social a amics i familiars. Per últim estaven els que defenien que "qui no està a Facebook o twitter no existeix" , i si tinc 300 amics o seguidors millor que tenir 30. A continuació, us comentaré cap a on em vaig decantar i les meves conclusions després de les meves recomanacions de la setmana.

TERCER: Com avuí va de xarxes socials, vull suggerir una nova plataforma que he descobert aquesta setmana, que resulta molt útil, per la gent que controleu diferents contes de xarxes socials (facebook, twitter,...). Es tracta de HootSuite i és un panell de control que et permet treballar de forma simultanea amb 5 perfils (si agafes la versió gratuita).

SEGON: No dubteu ni un minut en veure la pel.lícula "Buried", amb una trama entre angoixant i trepidant, que et manté enganxat a la pantalla amb un sentiment de claustrofòbia exhasperant, i que et pot portar a odiar els telèfons mòbils i les caixes de fusta.

PRIMER: Per aquells que us agradi la feina de Community Manager i el que això significa us recomano, que si teniu una mica de calaix fet, us marqueu un postgrau a La Salle de Brand Community Mannager. Dotat d'un professorat lúcit i assignatures de caire pràctic, aquest postgrau t'ensenya una porta innovadora cap el futur.

Era evident que algunes postures tendien a la radicalització. Van sortir sentències, més o menys encertades, com per exemple "que l'importa a la gent el que faig o deixo de fer", "Perquè estas e aquest món si no comparteixes experiències amb la resta de gent", "Estar en Facebook t'ajuda a retrobar-te amb el teu passat", "És imposible que tinguis 300 amics", "No puc controlar les fotos que penjen on surto jo".....i alguna més que em deixo

Jo "opino" que no cal obsesionar-se perquè en el fons, el que vols amb aquests instruments, és estar a la moda del que es porta avuí dia. Ja va passar el mateix amb els telèfons mòbils, i ara tothom ho troba una necessitat, sense tenir que estar penjat en ell tot el dia. Si et fan una foto complicada, segurament no la podràs controlar ni al Facebook, ni al àlbum de la boda de la teva cosina, ni a les fotos del sopar de feina. Certament no podem controlar-ho tot.

Crec també que el tancament i l'introversió, t'alunya de la realitat que evoluciona. La por a protegir en excés el que és nostre, ens impedeix compartir-ho amb els que ens valoren i aprecien. Però l'obsesió de tenir 300 seguidors i perdre un, o no arribar als 500 amics del meu perfil tampoc és saludable ni real. A Facebook o Twitter no has de tenir a tothom, sinó que han d'estar els que vols que estiguin i als que volen estar amb tu o estar conectats amb tu. Oi que no li agafem el telèfon a tothom ni tenim el número de tothom a l'agenda??