La pregunta clàssica sobre les professions de les persones, sempre ha sigut si aquesta és vocacional o feta dia a dia. Jo, per culpa de la meva curiositat, vaig fent aquesta pregunta a les persones a les que agafo certa confiança, i les respostes solen tendir cap a l'aspecte vocacional, és a dir, que la gent neix amb unes qualitats que l'han portat a fer el que fan i a dedicar-se al que es dediquen d'una forma quasi intuitiva.
Però de forma diferent, i durant la meva horeta a la piscina municipal, vaig decidir fer-li la mateixa pregunta al socorrista, d'uns quaranta anys d'edad(extrany per un socorrista) i d'orígen indi, que sempre m'acompanya i vigila les meves tardes de natació. I la resposta que em va donar va anar acompanyada d'una aclaració que em va conmoure, i que us explicaré després de les meves tres recomanacions de la setmana:
TERCER: La nova cançó nadalenca que ha editat el grup "Coldplay", titulada "Chistmas lights", que pot resultar un genial i actual acompanyament per aquestes festes de nadal que s'aproximen, entre família i amics, i que alhora és compatible amb el nostre estimat "FUM, FUM, FUM".
SEGON: Les millors pizzes mai degustades, que resulten un aditiu excel.lent per les esquiades andorranes, són les que fan els restaurants de la cadena "Pizzeria Angelo" en el país dels Pirineus. Estan per llepar-se els dits i no podeu passar per Andorra sense fer-hi un tastet.
PRIMER: El millor descobriment de la setmana, i dins d'aquest nou món en el que m'estic introduïnt, ha sigut la web puromarketing.com, que es tracta d'un Diari digital sobre marqueting, molt enfocat a les noves tecnologies i el social media. Un diari que genera impaciènci als que fiquem el nas en aquest cercle.
I així doncs, el socorrista va comentar amb rotunditat, que lo seu no era vocació genètica, sinó pura i dura supervivència. La meva cara al sentir la seva resposta li va fer evident que em calia una aclaració, i sense pausa va continuar. La seva vocació, em va resoldre, es va originar d'un dia per l'altre, al veure's en el menjador de casa seva a l'Índia, amb aigua fins el genolls per culpa d'una inundació, i tenint que rescatar braçada a braçada, al seu avi, la seva mare i el seu germà petit. Quan et veus capaç de salvar els teus guanyant a la corrent, a les branques i la por dels que intentes protegir, llavors t'adones que tens qualitats per ser un bon socorrista. Potser ell no es va fer a si mateix, però si que es va autodescobrir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau, recordeu que si voleu que us respectin heu de ser respectuosos. El Bloc es reserva el dret de suprimir els comentaris ofensius. Moltes gràcies.