La tercera oportunitat de la Geologia

Sempre pateixes certes decepcions quan compares la realitat actual amb els projectes que tenies als 18 anys. Sovint les espectatives eren elevades. Et llicencies en Geologia però acabes treballant 15 anys en Prevenció de Riscos Laborals (he dit Laborals i no Naturals). Tot plegat dedicant hores a un tema molt llunya de les pedres. Amb el temps et vas redireccionant i acabes millorant la perspectiva treballant com a "profe" de nàutica esportiva i et sents més recomfortat. Però, què m’ha passat amb la Geologia? Doncs la tinc abandonada i pagant un col.legi professional per orgull.

M'ha agradat molt: Retrobar-me amb pel.lícules com “Stand by me” o “La Milla Verde” m’han convençut que Stephen King és el millor escriptor de guions de cinema, amb títols que marquen a persones com jo des de ben petit. Moments que són pelis, i moments de cinema que et porten de nou a grans moments reals.

M'ha agradat: Trobar-me amb la Geobiologia amb 41 anys, que em permet pessigar de nou amb carinyo la Geologia, i entrar en una Neociència amb aplicacions en arquitectura i la salut. Potser parlem de la professió de futur que complemetaria la Nàutica esportiva, i que amb fortuna mai podrà fer un robot. El temps ho dirà. M'hauríeu de veure amb unes varilles caminant en amunt i avall per terrenys en construcció, buscant correnits d’aigua i linies Hartmann o Curry.

M’he adonat: Que la manera que ens permet evidenciar de forma més clara que ens fem grans, és veure com creixen els nostre petits bailets. De la pipa a la pilota a la Frozen només és un sospir. Tant poc temps i tantes coses a fer.

Veient que el futur pot portar sorpreses, trobar amb nous filons propers a la vocació, em fa sentir orgullós, i alhora evita l’empendiment d’haver fet el que un ha fet en el passat.