Marxa enrera amb el núvol Kinton

Sovint hi han fets del dia, olors o cançons, que ens transporten de cop i volta i sense poder-ho preveure, al univers dels nostre records més entranyables. L'altre dia, vaig fer un d'aquest viatges al passat, al escoltar una cançó que va començar a sonar en el programa de ràdio del Jordi Bastè, mentre conduïa . De forma quasi instantània, amb una barreja de melangia i alegria continguda, les imatges guardades en un raconet del cervell van guanyar la partida als pensaments del present. I com si algú hagués obert una aixeta, que feia temps es mantenia tancada, vaig poder visualitzar imatges encadenades del meu passat. La causa, en el meu cas i com us deia, va ser una cançó dels Amics de les Arts, anomenada "Per mars i montanyes", i el que em va fer rememorar millor us ho comento després de les meves recomanacions de la setmana.

TERCER: Per aquells fanàtics practicants dels dispositius de la marca Apple, i els profans i nouvinguts al seu món, que vulguin aprendre ordenadament sobre el que tenen entre mans, i conèixer aplicacions útils i altres accessoris, feu-li una ullada a la nova revista mensual "imagazine". Realment, el primer número m'ha resultat molt ilustrador.

SEGON: Heu de fer una volteta per la red social Foursquare, que s'ha convertit en una nova joguina per mi. Apart de permetre aconsellar ubicacions i serveis d'arreu, mitjançant el concepte del "Check In" associat al GPS dels dispositius mòbils, us permet accedir a ofertes i descomptes en les botigues, cafeteries i restaurants. Així doncs, ja esteu trigant en començar a "chequinejar" i convertir-vos en "Mayors" dels llocs que més us agraden, visiteu i voleu recomenar als vostres amics.

PRIMER: El esperat nou llibre de l'Albert Espinosa ja està entre nosaltres a les millors llibreries, i apart de fer-vos coneixedors de la seva existència, us haig de confessar la meva impaciència per tenir-lo entre les mans. El seu títol es "Si tu me dices ven lo dejo todo, pero dime ven". Feu-li una ullada al link que us he afegit, al clicar sobre el títol. Reconec que no soc objectiu, ja que em considero un fan incondicional d'aquest pungolero.

Per seguir amb el que us confessava, el Amics de les Arts em van fer retornar, amb la seva cançó, a les tardes després del cole, quan tornàvem caminant cap a casa amb els amics, amb qui baixaves canviant cromos i pensant amb el bollicao del berenar. Aquelles tardes de gust a xocolata mentre veiem el club Super Tres amb Dr. Slump i el Son Goku. Conforme aprofundia en els records, amb tota la voluntat del món, em va vindre a la memòria la olor de la truita a la francesa, que la meva iaia em preparava mentre jo acabava els deures de l'escola. No vaig parar de deixar escapar un somriure rera l'altre, mentre em venien al cap el Filiprim del Sr Bachs, i el Tres pics i repicó. I encara que aquest records s'acaben com comencen, amb aquesta regressió em vaig adonar, amb una mica de por, de lo ràpid que passen els anys, però lo maca que és la vida quan pots mirar enrera i sentir que ha sigut genial. Heu pogut constatar la petxada que deixa la tele en les nostres vides??