Febrer és un més a mig camí i sense acabar. No només té un dia o dos menys que els altres per culpa del calendari julià sino que a més sempre va al rebufo dels començament d'any i reis del mes de gener i la setmana santa i la primavera del Març. Tan sols el salva de la mes pura intrascendència el fingit carnestoltes. Tot i així,després de 823 anys, el vigent febrer es fa estimar per un servidor. Aquest 2017 el segón més de l'any tindra 4 dilluns, 4 dimarts, 4 dimecres, 4 divensdres, 4 dissabtes i 4 diumenges. Ni un dia més. I això m'encanta. El quatre és el meu número des de que tinc consciència del que són els números, i sempre l'escullo per tot el que requereiz una numeració. Si compro loteria que acabi en quatre. Si em diuen que digui un número al atzar, el quatre serà l'escollit. Si haig de sel.leccionar posició serà sempre la quarta. En el meu nucli familiar ja som quatre. Les meves samarretes de futbol han de portar el quatre a l'esquena. I si entrem en les supersticions el quatre ho cura tot i son les repeticions necessàries per evitar el cantó fosc de la força.
Així doncs ,aquest mes de purificació pels romans, amb les seves festes "februas", aquest any és especial i ben curiós, i si fem cas a la llegenda que jo mateix tinc la intenció de fomentar, ha de ser i serà un bon mes pels Sugranyes. No cal esperar més de 800 anys per tonar a viure tants de quatres junts per fer un "Carpe diem" by Juliani.
 |
| 4 de cada i ni un dia més |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau, recordeu que si voleu que us respectin heu de ser respectuosos. El Bloc es reserva el dret de suprimir els comentaris ofensius. Moltes gràcies.