Pàgines

12 d’octubre del 2017

Després del 4: Ja no sóc inmortal

Hi han notícies que et giren el periscopi. Paraules que entren al cervell i obren de bat a bat la porta del amagatall de les més temibles pors. I de cop et sents carnal i efímer, veient en segón pla que el temps va molt més ràpid del que pensaves, i que del tren de la vida pot caure qualsevol. No ens protegeix saber que la vida ens sonriu i que tot va bé, perquè al dia següent surts d’una habitació sabent que alguna cosa s’ha trencat. I això causa terror i et capgira de per vida. Un mirall que et col.loquen just davant et diu ben alt i clar que no ets inmortal!!

Tot pot ser un simple avís, però la por d’haver descobert la realitat resta dins per sempre més. El temps ho torna a enterrar deixant la olor. El ndimni dolent ja no ho és tant i et convida a caure gustosament en la melangia de veure les pelis que t’han encantat tota la vida (Cuenta Conmigo, Los Goonies,...), tornar a dinar on més gaudeixes, passejar un camí fresc de la teva infantesa o acaronar cada nit el que més estimes, i aquestes temptacions et retornen a fer-te veure que t’havies oblidat de la sort de viure. No ho vols dir, i potser fas veure que no ho saps però has canviat per sempre.

Los Goonies

Conclusió: Poques vegadees en la vida es pot sentir tanta por que després d’una falsa alarma. Això té conseqüencies que et canvien la perspectiva i et buiden d’inmortalitat, però et tornen un xic més agraït i de una dolça despreocupació. I si ets una mica llest des de llavors les prioritats haurien de ser ben diferents, i no esperar per fer el que el cos demana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si us plau, recordeu que si voleu que us respectin heu de ser respectuosos. El Bloc es reserva el dret de suprimir els comentaris ofensius. Moltes gràcies.