Converses amb el pare: Papa, tinc por??

Al pis de baix es sentia plorar a la nena de la casa, mentre jugaven tots dos germans. El pare baixa les escales per veure que passa..

Pare: Què esteu fent? Per què ploreu?
P: El tete m'ha tancat la porta del lavabo  i m'he quedat a les fosques. Tenia por.
M: Perdona tata! No sabia que et feia tanta por. Només jugava.
Pare: No us feu bromes d'aquestes! - mentre ajudava a sortir la seva filla del quarto fosc i la nena s'aixugava les llàgrimes.

P: No et fa por la foscor papa?
Pare: No carinyo!! La foscor no. Tinc por a altres coses.
M: Pensava que no li teníes por a res. A què li tens por?
Pare: Tothom li tenim por a alguna cosa. Abans que haguéssiu nascut li tenia por a la mort, i encara li tinc molta. Vaig estar malalt un temps per aquesta raó. Ara que esteu aquí tinc pànic a que us pugui succeir res dolent. Dono gràcies cada dia al veure que tots va bé.

M: Jo sóc superfort, papi. Ningú podrà amb mi i mai em passarà res de res.
Pare: Això espero fills!! Que tot us vagi bé a la vida, sense pors ni problemes, i mai ens manqui salut . M'encantaria veure com us feu grans i formeu una família plena d'alegria i benestar. No hi ha res que em fagi patir més que el vostre patiment.

P: Jo quan era petita tenia por al dimoni i als llops.
Pare: Quan et portaves malament deiem que vindria el dimoni a renyar-te i et portaria a la seva cova. Potser no estava ben fet, però així ens feies cas. - confessava el pare mentre s'genollava i es ficava a l'alçada dels petits- Les pors van canviant conforme ens fem grans, però totes les persones tenim pors a coses ben diferents.

P: No tinguis por, nosaltres et cuidarem i no et moriràs mai.
Pare: jajaja -somriu el pare mentre decidia canviar de tema.- Vinga anem a dinar a Barcelona. Us convido a un entrepà de mortadel.la i ruca al forn Baluard de l'Hotel Bakery.
M: Genial papi!. M'encanta!