Cafè i llibres

Sovint sembla sencill trobar un lloc on fer un cafè envoltat del que t'agrada i amb prou tranquilitat per treballar, escriure o meditar. Però a Barcelona cada cop és més complicat. Gent entrant i sortint, música excessivament alta, o taules massa petites i brutes o no pots recolzar ni els braços. El turisme i la gentificació del món ens porta a no trobar espais còmodes a la capital catalana. Potser aquests messos de gener o pel conflicte català la ciutat sembla més buida de turistes (cosa que agrada), i tot i així la ciutat ofega.

M'ha agradat molt: Trobar un espai com la cafeteria de la llibreria La Central a Barcelona, on a més d'estar envoltat de cultura, tens una petit espai a la primera planta on fer un cafetó, escriure i llegir amb l'opció de sortir a la terrassa si el temps acompanya.

M'ha agradat: La troballa d'aquets darrers dies que permet escoltar des del meu telèfon mòbil intel.ligent o des del cotxe, els podcasts del programa "Nadie sabe Nada" de la SER, on Berto Romero i Buenafuente et treuen un somriure rere un altre amb les seves improvitzacions de temes diversos.

No m'ha agradat gens: El tracte polític que estem rebent els catalans i els seus representants des de l'imperi espanyol a través dels seus interl.locutors i mitjans afins,  que ha portat a que gent innocent i bones persones es trobin tancats a la pressó des de fa dies. Cada cop més cert, que Espanya és, en molts aspectes, un regne massa proper al tercer món.

Seguint amb la introducció, cal afegir que dona gustet pensar que qui hem escollit viure a les afores de la gran ciutat aconseguim amb molt més facilitat trobar espais on gaudir del que ens ve de gust sense sentir-nos part d'una manada on les bombolles vitals s'ha reduït de tal manera que costa trobar oxígen. Per aquesta raó encara em sorprén quan en un restaurant escoltes a la taula del costat que algú vol viure a Barcelona perquè tot queda aprop. Crec que massa aprop.