Si tens dolor al cos, camina. Si et fa mal el cor, camina. Caminant he trobat moltes sortides als meus darrers problemes a la vida. Si la meditació introspectiva ens ajuda trobar-nos a nosaltres mateixos i veure llum dins de nosaltres, doncs caminar et porta a fer-ho mentre fas esport suau. Alhora, si tens l'ajuda d'un rellotge digital esportiu de la marca de la poma, que aporta un extra de consciència i voluntat (fins i tot estrés), t'obligues a passejar uns quants quilòmetres al dia.
M'ha agradat molt: Recapitular en la meva vida i adonar-me que he estat capaç de fer grans coses. Donar forma i contingut a un Blog referent per certa gent. Crear i dirigir amb bons companys un partit polític municipal. Ensenyar a navegar i gaudir del mar a la gent. Tenir una dona fabulosa i dos fills que em tenen enamorat. Dissenyar i construir la casa on un viu. No tothom ho pot dir ni gaudir de tot això. Sóc afortunat i haig de donar gràcies.
M'ha agradat: Llegir el nou llibre de Dan Brown "Orígen" en català. Amb Barcelona con escenari i ha estat un llibre pròxim i inspirador. Sovint els best-seller tenen mala fama, però jo no amago que alguns enganxen des del primer moment i fan gaudir de bones estones. Encara més encantat estic amb el llibre "tres dies d'agost" de Jordi Sierra i Fabra i la seva saga de l'inspector Mascarell, on té que rescatar la seva estimada Patro.
Llibre de Jordi Sierra i Fabra |
No m'ha agradat gens: M'he vist obligat a deixar de mirar la TV i escoltar prigrames de ràdio per culpa de les voltes macabres i retorçades que li donem a tot plegat. Som una societat imbècil que no sap sortir dels forats, i deixar-nos endur per les corrents. Ens agrada veure sagnar les ferides dels demés i les pròpies. No ho entendré mai.
Així resulta que caminar s'ha convertit en una part important del meu dia a dia, i amb 40 anys és la forma fàcil i indolora de mantenir-me en forma el millor possible, amb els inconvenients que la vida ens imposa. Fa uns dies vaig llegir un titular que es preguntava: Per què és més difícil aprimar-se als 40 anys que als 20? Una dolorosa pregunta que es respón sola si mirem les inèrcies diàries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau, recordeu que si voleu que us respectin heu de ser respectuosos. El Bloc es reserva el dret de suprimir els comentaris ofensius. Moltes gràcies.