Deixo anar un somriure al veure com el meu petit d'any i mig em demana que m'aixequi amb un "queca" o em fa vindre amb un "ina" agafant-me la mà. Res em dona més felicitat que sentir la veu de la la meva petitona de tres anys dient-me "vine papi vine" mentre em porta de la mà, al entrar jo per la porta de casa, per ensenyar-me el pastís que ha fet amb la seva mare pel dia del pare. Detalls de felicitat. Pessigades de dulçura que et fan sentir orgullós de ser pare i marit.
Veure com pasen els dies i el teu petit crida i salta d'alegria quan agafes el comandament de la tele i li poses la seva cançó infantil preferida. Detalls de realitat. Pessigades a la pell que mostren el pas del temps.
Aixecar-te pel matí i veure la teva princesa en miniatura al costat teu descansant amb la inocència seva infantil. Detalls de calma. Pessigades de vida sense preocupacions.
Res més maco que sentir plorar les teus dos tresors competint per penjar dels teus braços. Detalls de carinyo sincer. Pessigades de gelos endolçats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau, recordeu que si voleu que us respectin heu de ser respectuosos. El Bloc es reserva el dret de suprimir els comentaris ofensius. Moltes gràcies.